Parc Nacional de la Sila

Parc Nacional de la Sila

Tipus	Parc nacional i àrea protegida
Localització
Entitat territorial administrativa	Calàbria (Itàlia), Acri (Itàlia), Albi (Catanzaro) (Itàlia), Aprigliano (Itàlia), Bocchigliero (Itàlia), Casali del Manco (Itàlia), Celico (Itàlia), Corigliano-Rossano (Itàlia), Cotronei (Itàlia), Longobucco (Itàlia), Magisano (Itàlia), Mesoraca (Itàlia), Petilia Policastro (Itàlia), Petronà (Itàlia), San Giovanni in Fiore (Itàlia), Savelli (Itàlia), Sersale (Itàlia), Spezzano della Sila (Itàlia), Taverna (Itàlia) i Zagarise (Itàlia)
39° 22′ 34″ N, 16° 35′ 31″ E / 39.3761°N,16.5919°E / 39.3761; 16.5919
Format per	24
Dades i xifres
Superfície	737 km² 73.695 ha
Candidat a Patrimoni de la Humanitat
Data	31 gener 2012
Identificador	5669
Categoria II de la UICN: Parc Nacional
World Database on Protected Areas
Identificador	182736
Activitat
Creació	1997
Lloc web	parcosila.it

El Parc Nacional de la Sila és el més antic de Calàbria i un dels cinc primers d'Itàlia.^[1] Situat en el cor de l'altiplà la Sila, cobreix 73.695 hectàrees^[2] amb una forma allargada de nord a sud. La seu del parc es troba a Lorica i s'estén per les províncies de Catanzaro, Cosenza i Crotone.

El símbol del parc és el llop, espècie especialment perseguida durant segles i que afortunadament va sobreviure fins al 1970, quan es va instituir una llei a favor de la seva preservació.

La seva superfície forestal és molt àmplia, amb un 80% del total, i es compon principalment de faigs i pins. A les grans valls es practica el pasturatge i l'agricultura, vinculada principalment al cultiu de la patata.